Les papallones no mosseguen

Bayarri, Marta

La Clàudia té tretze anys la primera vegada que una papallona la mossega. Aquella mateixa tarda serà testimoni d'un fatídic accident. Des d'aleshores la vida avança a batzegades per a ella i la seva germana Sara: l'època universitària, les festes de joventut, les parelles i la maternitat... fins que trenta anys més tard l'esdevir les obliga a retrobar-se i afrontar cara a cara l'episodi més cru de la seva infantesa. Mentrestant, s'imposa el pas del temps, que en la Clàudia sempre es conjuga amb un passat ferit disposat a tornar quan menys s'ho espera: com el batec d'unes ales que provoca el caos a l'altre banda del món. Marta Bayarri explora a Les papallones no mosseguen les formes que una ferida del passat pot tenir quan som més grans, si no hem sabut aplacar-la abans. Amb tacte de narradora lepidòptera, amb bones dosis d'un sentit de l'humor irònic, i la sensibilitat d'algú que ha dedicat tota la seva vida a encarnar emocions d'altres, Bayarri narra una història universal sobre créixer i deixar enrere la pell dura de les ferides que carreguem, com crisàlides que no s'acaben d'obrir mai del tot. La vida, això: l'amor i la mort, les cures i el dolor, la infantesa i la vellesa, oscil·lant, amunt i avall, com ales de papallona; l'única manera que coneixem de mantenir-nos en l'aire, en ple vol.
Un cant a la cura de les cicatrius que acumulem, i la capacitat de transformar el trauma en la força amb què bastir les nostres ales.