Llengües, cultures, identitats a la Mediterrània

Argenter, Joan Albert (ed.)

Històricament, la vida dels pobles de la Mediterrània -veïns avui, com qui diu, d'un mateix pati-, ha estat configurada, com arreu, per avinences i desavinences dels uns envers el altres, fossin cristians, islàmics o jueus; catòlics, ortodoxos, maronites o caldeus; romans o bizantins; francs o nord-africans; europeus o otomans; espanyols, francesos o italians; serbis, croats o eslovens; grecs, turcs o xipriotes; israelians, àrabs o palestins. Tots s'han aliat i s'han fel la guerra; tots han comerciat i saquejat; tots es coneixen i, de segur, molts es malconeixen. Ës hora que tots els pobles de la Mediterrània siguin capaços d'entaular un diàleg polític però també un diàleg intercultural, amb el triple objectiu de conèixer-se, conviure i coadjuntar a bastir i nodrir la pau; de negociar polítiques però també cultures; d'establir pons d'entesa i de construir un espai lliure i democràtic, respectuòs amb els valors, els costums i les creences, dins les limitacions que imposen els marcs de convivència política democràtics que tant d'esforç han costat de guanyar, i d'acord amb els drets i la dignitat d'homes i dones, que exclouen tota discriminació i rebutgen certes pràctiques tradicionals que fan mal casar amb el concepte de persona.