Comas i Güell, Montserrat
(ed.)
Oliva Pascuet, Víctor
(ed.)
Editorial: Biblioteca Museu Víctor Balaguer
Número de páginas: 179 págs. 21.0 x 21.0 cm
Fecha de edición: 01-01-2011
EAN: 9788493653958
ISBN: 978-84-936539-5-8
Precio (sin IVA): 28,00 €
Precio (IVA incluído): 29,12 €
Les formes que acullen el saber han tingut sempre una forta càrrega simbòlica. Només cal fixar-se en les primeres biblioteques construïdes per la Mancomunitat de Catalunya, temples de línies clàssiques que il·luminaven el camí de la saviesa amb una petita llàntia.
Fa pocs dies s'ha publicat, amb motiu del centenari de la mort de Joan Oliva i Milà (1858-1861), primer bibliotecari de la Biblioteca Museu Balaguer, un recull d'estudis dedicats a les formes i les fórmules aplicades per sis biblioteques històriques de la tradició cultural catalana, amb el títol Llum entre ombres.
Els especialistes convocats descriuen l'origen dels projectes, les aportacions tècniques, les característiques del fons - m'hagués agradat que amb més detall - i, especialment, el paper i la tradició cultural en que se situa cada una de les institucions estudiades: el Centre de Lectura de Reus, una entitat al servei de les tradicions republicana, obrerista i catalanista; la Biblioteca de l'Ateneu Barcelonès, una porta al saber avançat i als nous corrents intel·lectuals europeus, al servei d'una burgesia il·lustrada o la Biblioteca Pública Arús, una escala d'accés al coneixement i a l'emancipació de les classes populars.
Tots ells, com es diu a la introducció, llocs de memòria i llocs d'història "perquè disposen d'uns fons documentals per a la historiografia, però, per damunt de tot, perquè les respectives gènesis i evolucions esdevenen significatives per a l'anàlisi del context cultural català".
Així, doncs, més enllà de les formes cal recorrer als continguts. Cada una de les biblioteques avança al servei d'un projecte i d'una tradició cultural que es pot traduir en unes col·leccions específiques. Fet i fet, passats uns anys, talment com cada una de les biblioteques públiques del nostre país, biblioteques singulars per a cada comunitat. O no?