Llunes de paper

Clarà, Israel

A l’inici del llibre l’endreça “A Cristina, amant i amiga” no deixa dubtes sobre la intencionalitat i els motius del poeta, que ha volgut depassar la dimensió terrenal per construir una cosmogonia de l’amor amb un devessall de versos invocant l’alteritat per mitjà de la metàfora de l’arquitectura -ofici de Cristina, poeta i arquitecta. Aquesta és, a parer meu, una definitiva interpretació de Llunes de paper, perquè participen de la gloriosa visió del Dant quan ateny la culminació del Paradís: que és, certament, l’amor el que mou el sol i les estrelles