Mai no hem tingut París

Micó, Joaquim

1r Premi VI Bellvei Negre

En Jaume Bou és culte, llegit, molt cinèfil i s’ha guanyat a consciència el seu prestigi com assassí professional. Menysprea l’intrusisme d’oportunistes que accepten matar per quatre duros sense escrúpols ni pulcritud i té un codi deontològic inviolable: entre d’altres excepcions, no mata ningú que li cau bé.
Quan rep l’encàrrec de liquidar un advocat corrupte no dubta en acceptar. Trenta anys enrere, el picaplets s’havia quedat amb la seva noia i ara el cos li demana passar comptes. Prepara la seva acció amb tot detall i determinació, però les coses comencen a fer un tomb quan una altra dona es creua en els seus plans.
La novel·la, plena de mala llet i bon humor, d’amor i d’odi, trenca constantment la quarta paret amb el lector, afegint referències cinematogràfiques, musicals i literàries i recreant fragments com si d’una pel·lícula es tractés.