Mentre la llum declina

Farrés, Montse

Mentre la llum declina ens parla en veu serena d’una realitat existencial, la necessitat d’un cert contacte amb allò que es diu, amb una nuesa emotiva i autèntica. Joan Sales afirma: «els poetes no són mai tan ells mateixos com en els seus versos».
La realitat inexistent i els seus matisos es fa palesa amb molts dels versos de la poeta, que gaudeix més, convivint entre la solitud i les ombres, mostrant així una continuïtat amb el seu primer treball, reafirmant una necessitat imperiosa d’allunyar-se de la realitat per sobreviure i poder arribar a un coneixement del jo. «Als que m’envolten, els hi pot semblar que he canviat, i no és així, no he canviat, només he après a aprendre, això no és canviar, és créixer. Així com el rostre que veig al mirall cada matí va canviant, també ho faig internament: sóc sempre la mateixa persona i alhora, sóc moltes més, les del present i les que he anat deixant pel camí. Ara, esdevinc jo mateixa».