Metamorfosis en el recull La meva Cristina i altres contes

Bolo, Laura

La producció literària de Mercè Rodoreda ha destacat en l'ús del motiu simbòlic de la metamorfosi, com, de fet, ella mateixa va explicar i reivindicar en el cèlebre pròleg de Mirall trencat. D'aleshores ençà, estudiosos importants de l'obra rodorediana com Molas, Arnau o Luczak han aprofundit en l'estudi de la metamorfosi i s'han fixat, especialment, en el recull La meva Cristina i altres contes, sobre el qual tots tres coincideixen a afirmar que un terç dels relats són, com a mínim, contes bastits sobre aquest recurs simbòlic. L'obra rodorediana mereix, doncs, una investigació exhaustiva per a sistematitzar els contes que incorporen aquest símbol, aprofundir en l'operativitat literària de la metamorfosi i explorar-ne la força estètica. El domini d'un símbol com el de la metamorfosi és una prova d?autèntica exigència literària. La recerca present pretén valorar-ne la recreació personal i, amb això, confirmar, de nou, la mestria literària de Rodoreda.