Mil camins

rondes de vides en escenaris sorprenents

Sala Pujolràs, Joaquim

Amb aquesta obra, l'autor fa un salt. No entra en un sol tema que unifica tot l'assaig, sinó que a través d'onze històries o petits relats, de situacions absurdes o sorprenents, reflexiona sobre diversos aspectes del món actual. Obre tot un ventall de rondes de vida i de camins, alguns dels quals amb un rerefons kafkià. Per exemple, en una estació anomenada justament "Mil Camins" els rellotges s'aturen a les dotze del migdia del dijous de Setmana Santa: representa que el temps, com la gent, també necessita fer vacances. Dins de l'estació, no pas a fora, tot es paralitza, ningú no en sap les causes, no hi ha responsables, el temps no flueix durant tres dies i la gent no es pot moure. Un altaveu convida els passatgers a fer una revisió de vida, no podem viure tan accelerats. Una altra ronda: en una ciutat, on hi ha una exhibició aèria, apareixen al cel imatges de bitllets dels grossos que es mouen i estan a punt de caure, però no arriben a tocar a terra. S'hi donen uns premis de molts diners, la gent es crema treballant per enriquir-se. Es pateixen ansietats i trastorns, ja que en la ideologia ultraliberal l'explotador i l'explotat s'han incrustat dins de cada persona... L'autor ens ofereix petits relats desconnectats en els seus escenaris, però units per un fil conductor relacionat amb els camins, els valors i els sentits de la vida humana i de l'humanisme, avui menystingut.