Milady

Canyelles, Neus

La Neus acaba de perdre la seva mare, ja gran, després de dos anys en què l'estat de salut li impedia sortir de casa. El pis familiar, on encara viu el pare desmemoriat, se li ha fet estrany, perquè les cuidadores hi han trastocat l'ordre i la intimitat. Però la capacitat insubornable de mare i filla per al joc les salva: la Neus es disfressa d'infermera per atendre la mare; la mare descobreix els videojocs; mare i filla proven de cantar "Rosó» com el Dyango i el pare ja no recorda com detestava aquesta cançó. Els moments lluminosos i també difícils del passat esdevenen ara una lliçó de vida. Retirada a la casa familiar de la serra, la Neus tanca l'escriptura d'aquest llibre dedicat a Milady, un dels sobrenoms de la mare. La literatura de Neus Canyelles és sempre una experiència universal de vida.