Ni república, ni democràcia

de la transició a la indignació

Miserachs i Sala, Pau

Llegint els articles d'en Miserachs veus que som metralla: que el país reclama, demana, denuncia... el 1976, el mateix que el 1931, el mateix que el 2011. Donem tombs a una rotonda reiterativa. El sistema polític espanyol és una rotonda. No se sap si hem patit una mutació a roda amb un destí de girar i girar o la nostra identitat és estar constantment marejats. Si doneu tombs i tombs, si feu giragonses, esses, voltes... Si patiu nàusees, basques, teniu regirat l'estómac... No en tingueu dubte: sou catalans. Això ho tenim. Ho sabem del cert. Com escriu en Pau, "La qüestió és ser catalans". Clar.
Els graons de la memòria es pugen en llibres com aquest. Gràcies a ell sé del cert que vaig veure el funeral de Franco. Sé, sabem, que malgrat no ser la memòria oficial, som la memòria de veritat: perquè som el que queda quan ja no queda res. Quan ja no hi ha moribunds, ni portes tancades, ni fum. Ara ja no hi ha fum. Ara tot és clar. Encara estem dempeus, se'ns veu, i estar avui aquí farà que demà algú estigui allí. Al capdamunt de la nostra historia.