No deixis mai de mirar el cel

Esteve, Miquel

Barcelona, tardor del 2015. Apareix, en un banc de la plaça Adrià, el cadàver d'una dona, Imma Esparza. La investigació la farà un singular detectiu dels mossos d'Esquadra que es comporta com si fos un clàssic dels llibres o les pel·lícules del gènere i que està obsessionat per trobar un cas que el consagri en la seva carrera. També hi ha una secretària judicial, l'Ester, que té la capacitat de parlar amb els morts en el darrer alè de vida. El cadàver té una nota escrita a la boca: "no deixis de mirar al cel", i la targeta d'una agència matrimonial: Nirvana. Ningú pot ser lliure si no és abans amo d'ell mateix.