Non Finito

l'art inacabat

Fundació "La Caixa"

Més enllà de la distinció entre clàssics i moderns, la predilecció per les formes fragmentàries ha estat una constant de la creació artística des de temps remots. Des d’aquest punt de vista, es presenta un joc fascinador d’associacions i analogies on el procés creatiu dona la màxima importància a la idea inicial; el que posa de manifest la imperfecció i el vertigen de la singularitat de l’artista; el que remet al somni babèlic i a la impossibilitat d’assolir la utopia; el que es transforma i dona peu cada vegada a noves formes; el que mostra l’erosió i l’absència, i el que aspira a expressar l’inefable i l’infinit. Entorn d’aquestes sis grans categories sorgeixen moltes altres idees i múltiples conceptes: experimentació, fracàs, abreviatura, minimalisme, ambigüitat i ànsia metafísica