On fugirem, amor

Moll Gamboa, Sònia

La terra maltractada, eixorca, devastada. Els tolls bruts i les lleres resseques per una persistent sequera. Uns arbres raquítics ja no ofereixen cap protecció als humans, que esperen amb impotència una mort abrusadora. D’aquest paisatge (distòpic ?) cal fugir. Cal fugir, però, on? Cal fugir, on sigui. Cal fugir abraçades al nostre amor, que és recer i casa. I cal també cridar perquè el crit és l’única possibilitat de revolta.