Per França i Anglaterra

la I Guerra Mundial dels aliadòfils catalans

Safont i Plumed, Joan

L'any 1914, la Primera Guerra Mundial -també coneguda com la Gran Guerra-va ser l'esdeveniment que va fer entrar el món al segle XX. A la Catalunya que veia néixer la Mancomunitat, enclavada dins una Espanya neutral, el gran conflicte europeu es va viure amb passió, entusiasme i amb una divisió total entre germanòfils i aliadòfils. Aquest grup majoritari, format per professionals liberals i la petita burgesia, va abanderar-se per França i Anglaterra amb la voluntat de situar el país al bell mig dels ideals nacionals, liberals i democràtics que estaven en joc als camps de batalla i poder participar de la nova Europa que s'hauria de construir amb la victòria aliada. Amb aquest entusiasme aliadòfil, un grup de periodistes, dibuixants, polítics i intel·lectuals, molts d'ells membres de la Penya Gran de l'Ateneu -educats en la cultura francesa-, va decidir fundar la revista Iberia, que del 1915 al 1919 va esdevenir la publicació capdavantera dels defensors de l'entesa franco-britànica. Claudi Ametlla, Romà Jori, Antoni Rovira i Virgili, Màrius Aguilar, Prudenci Bertrana, Eugeni Xammar, Alexandre Plana, Josep Maria Junoy, Feliu Elias "Apa", Pere Ynglada i Amadeu Hurtado, els principals homes ó'Iberia, van conformar aquesta elit proaliada i anys a venir tindrien un paper fonamental en la vida política, social, cultural i periodística de la Catalunya dels anys republicans i, en molts casos, acabarien retrobant-se a l'exili francès després de la derrota del 1939.