Poemari

Crespo, Ángel Teodoro

La trajectòria poètica d'Àngel T. Crespo va íntimament lligada a la trajectòria vital, perquè la seua personalitat, la seua humanitat, la seua manera d'entendre la vida, la seua bonhomia i el seu esperit obert donen valor als seus versos. Uns versos càlids, que traspuen estima a les persones, a les coses més senzilles i al seu poble. És a dir, a tot allò que l'envolta. Hi ha dins del llibre poemes escrits en català i en castellà, perquè dominava ambdues llengües, des de les quals brollava sempre la paraula adient o la frase escaient per expressar els seus pensaments, sempre profunds, i els seus sentiments, sempre nobles. Al llarg d'aquestes pàgines veurem, o gairebé sentirem, mots tan quotidians com el silenci, l'oblit, l'amistat, la germanor i la lluita amb una recerca incansable d'un món millor i més just. Presenta també sovint la dicotomia guerra/pau i reflexiona sobre conceptes tan elevats com la divinitat, la vida i la mort, que dissortadament li va arribar massa prompte i ens va privar als companys i amics de la seua presència i companyia i als lectors d'una obra més extensa