Poemes de Calvus

Calvo, Licinio Cayo
Sanahuja Yll, Eduard (ed.)

Fins ara ben poca cosa sabíem de Gai Licini Calvus (Gaius Licinius Macer Calvus). Ens consta que era un dels poetae novi, o poetes neotèrics, amic íntim de Catul, com Quint Cornifici, Furi Bibàcul, Helvi Cinna, Valeri Cató i un tal Cecili. Els manuals repeteixen fins a la sacietat que tota l’obra dels poetae novi, llevat d’una part de la poesia de Catul, s’ha perdut. En realitat, coneixem el nom d’aquests poetes perquè apareixen en l’obra de Catul; perquè són recordats per alguns poetes posteriors, com per exemple Ovidi; o perquè els trobem vagament referenciats per historiadors, com ara Suetoni i Tàcit, o citats fragmentàriament per erudits com Sant Jeroni o Sant Isidor. Ara però, podem accedir a un bon grapat de poemes i suficients dades biogràfiques d’aquest autor oblidat, gràcies a una troballa sense precedents als fonaments d’una casa antiga a Pollença