Poemes destrobats

Garcés, Manel

Al llarg de Poemes destrobats es proposa una lectura poètica com una mena de mirada cap a un escenari experimental on s’escriu igual que es podria jugar amb els llums i les ombres, la joia i la tristesa, histrionisme i franquesa, allò real i la invenció de punts de vista diversos. Una proposta construïda entre jocs de paraules i formes d’una arquitectura inconscient i propera alhora, amb els sentiments més íntims com a lloc de trobada, sempre remorejant entre els versos farcits d’ironia, tendresa i mala llet. Les situacions brollen fruit d’una forta tensió entre la pròpia biografia i un món paral·lel on el poema esdevé beatus ille com a excusa adreçada cap a l’aprenentatge mitjançant els mots. Els participants de la farsa seran bressolats indefugiblement pels seus fantasmes i desitjos.