Poesia científica

Rodríguez-Bernabeu, Emili
Buil, José Antonio

La relació entre ciència i humanitats sempre s’ha mostrat especialment fecunda. En aquesta obra els autors s’endinsen en l’espai creatiu de la poesia científica desde la seua experiència tant en l’àrea de la medicina com en la poesia, en què ambdós compten amb una més que estimable producció. L’erudició, ben utilitzada, és una de les claus de l’interés d’aquesta obra. Veiem ací l’admiració als savis de la Grècia Clàssica com Aristarc de Samos, Euclides o Plató, líders i precursos de la Revolució Científica i de la concepció moderna de l’univers, como Copèrnic o Giordano Bruno, els aguts observadors dels segles xvii i xviii, com Lineé o Van Leewenhoek... El món i els conceptes de la física i de l’astrofísica són inspiradors de gran part de la col·lecció de poemes: la física de partícules, el Big Bang o la cristal·lografia en són alguns exemples. Però, per damunt de tota l’erudició, el més important de l’obra és l’emoció que desperten uns poemes fets des de la doble passió pel coneixement i per la poesia.