Brossa, Joan
Bordons, Glòria
(ed.)
London, John
(ed.)
Editorial: Universitat Rovira i Virgili (URV)
Editorial: Arola
Colección: Textos a part ; 136. Teatre contemporani
Número de páginas: 151 págs. 17.0 x 12.0 cm
Fecha de edición: 01-12-2014
EAN: 9788484243540
ISBN: 978-84-8424-354-0
EAN: 9788494342578
ISBN: 978-84-943425-7-8
EAN: 9788415248767 (o.c.)
ISBN: 978-84-15248-76-7 (o.c.)
Precio (sin IVA): 11,54 €
Precio (IVA incluído): 12,00 €
Poesia escènica VII: La societat i el camí personal aplega tres obres de Joan Brossa que no han estat encara muntades. El compromís social i polític hi és evident, però l'espectador ha de servir-se de la seva imaginació per saber valorar aquestes peces fascinants.
A la tragicomèdia El camí (de 1953), un comte ric i vell intenta enganyar tothom, una noia ha de prostituir-se a causa de la seva pobresa i un empleat d'un cinema conta les seves experiències de guerra. Però, per què hi entren dues senyores que no semblen saber quina mena de pel·lícula els agrada? I quin paper hi té la lectura d'una novel·la sobre Simbad? A més a més, cada acte té lloc dins un gènere diferent: pantomima, diàleg sentimental, i melodrama.
El ventríloc (de 1953) és, com indica el seu subtítol, una "tragèdia", però la seva essència teatral i filosòfica va més enllà d'aquesta designació. Rosa fuig del casament proposat per David a fi de viure amb Roger, el Ventríloc. Tanmateix, aquests fets es revelen a poc a poc. És més important apreciar l'estètica de les converses i les situacions: els coloms de la Mare; el Ninot del Ventríloc que enfronta amb el seu propietari; i la llum expressada verbalment dins una foscor escènica.
Ja hi tinc un peu! (versió definitiva de 1959), una obra descrita per Brossa com a "sainet", conté dues trames clarament separades. Quimet deixa els seus pares i Carme per emprendre un viatge perillós. En una història paral·lela un rei decideix fer hereu del seu reialme el fill que sigui prou valent per anar a rescatar el tresor de "la muntanya alegre". També hi ha un espai per a pallassos, ballarins i un acròbata (que cau d'un trapezi i sembla morir).