Puig i Cadafalch, president de Catalunya, i la seva època

Balcells, Albert

Josep Puig i Cadafalch a més d’arquitecte i historiador de l’art de reconegut prestigi, entre 1917 i 1923 esdevingué el segon president de la Mancomunitat de Catalunya. Succeí, doncs, al seu iniciador, Enric Prat de la Riba.
Diverses són les causes que poden explicar que l’obra de govern de Puig i Cadafalch no disposi del reconeixement —ni de les investigacions corresponents— de què gaudeix la de Prat de la Riba. Entre aquestes causes figura, certament, l’aparent complicitat entre Puig i Primo de Rivera, complicitat que Albert Balcells documenta fonamentalment com a
fruit d’un parany.
I, tanmateix, fou en els sis anys de la presidència de Puig i Cadafalch que la Mancomunitat assolí les cotes màximes de desenvolupament. És per això que, a la vigília del centenari de la creació de la Mancomunitat de Catalunya (1914), Albert Balcells i Rafael Dalmau, Editor posen a l’abast del públic una reflexió històrica sobre la tasca de Puig al capdavant de la institució. El llibre inclou diversos capítols sobre el context històric: la col·laboració de l’Institut d’Estudis Catalans en la fundació de l’Escola d’Història i Arqueologia de Roma, les campanyes de l’Institut d’Educació
General, la violència pistolera i la figura del policia Bravo Portillo, i els vincles del catalanisme amb els moviments d’emancipació nacional a l’Europa del 1885 al 1939.