Quan Argentona era de pagès

Serra i Vives, Lluís

Lluís Serra, d’extracció familiar humil, que va menar terres a can Comalada, és un autodidacte de pedra picada, en molts conceptes. La història de la vila no es podria explicar completa sense la intervenció d’en Lluís (i la d’altres membres de la seva generació) en múltiples activitats (teatre, ràdio, Penya del Llanto, Festa dels Tres Tombs, grup de les Fonts…). Podríem afirmar que ha estat el paradigma d’això que ara se’n diu la transversalitat. Li sabem també la vena d’escriptor, no només d’articles i col·laboracions diverses sinó, durant un temps, com a poeta. I tot plegat, aquesta immersió en el magma social argentoní i la tirada per les lletres, l’escriptura, aflora aquí i allà en els escrits que avui presentem...