Rèquiem

Gayà, Víctor

Volia expressar la vastitud d’un univers en què la consciència humana —molt més petita que una partícula atòmica— fa sensible la seva existència, renuncia a llançar-se al riu cabalós de l’espai-temps i accepta amb dignitat i serenitat el trànsit cap a la dissolució en el no-res.
Vaig escriure aquest Rèquiem amb sincer respecte per l’inexistent i amb devoció gens fingida per una espiritualitat perible.
Però què és un rèquiem sense música, si és la música la que dota d’espiritualitat la paraula mortal? (de Gènesi del Rèquiem)