Revolució industrial i producció monetària

La Seca de Barcelona i el seu context

Curs d'Història Monetària d'Hispània
Estrada-Rius, Albert (ed.)

El llibre recull, amb un disseny editorial renovat respecte els anteriors volums de la sèrie, les ponències del Curs d'història monetària hispànica que –també reformat en el seu abast cronològic, atès que ara s'obre a totes les èpoques–, organitza anualment el Gabinet Numismàtic de Catalunya del Museu Nacional. En aquesta XVII edició el tema d'estudi monogràfic gira, des d'una anàlisi interdisciplinària, a l'entorn de la Seca de Barcelona durant el segle XIX amb especial atenció al seu protagonisme enmig de l'esclat de la Revolució Industrial a Catalunya. El treball col·lectiu de reconeguts historiadors, numismàtics, arqueòlegs i arxivers comença amb una contextualització del marc econòmic, la política monetària i la producció de moneda a la Seca de Barcelona de l'època. Segueix amb un detallat repàs global de les emissions monetàries que aporta novetats com la identificació d'alguns dels assajadors monetaris de l'esmentada Casa de la Moneda, fins ara només coneguts per les seves inicials en algunes peces. El repàs patrimonial de l'edifici ha permès documentar, per exemple, la construcció de la xemeneia el 1858. Igualment, l'estudi de les restes arqueològiques ha permès constatar algunes de les pràctiques de fabricació dins l'establiment. Un capítol especial ha estat dedicat a l'estudi de la tecnologia emprada a la Casa de la Moneda a través de la maquinària, de la qual les premses Thonnelier van ser les més característiques. En l'apartat personal es presenta l'aproximació biogràfica a Francesc Paradaltas i Pintó que va estar vinculat a la renovació de la seca de manera molt intensa i del qual ara es disposaran de moltes més dades inèdites. Finalment, el resultat de la taula rodona conclusiva, dedicada a les fonts documentals per a l'estudi de la Seca de Barcelona, permet reunir, per primera vegada, la documentació vinculada als diferents moments de la història de la Casa de la Moneda de Barcelona del segle XIX dispersos entre l'Arxiu de la Corona d'Aragó, l'Arxiu de la Diputació de Barcelona, la Biblioteca de Catalunya, la Biblioteca de Ciències Socials de la Universitat Autònoma de Barcelona i l'Arxiu, la Biblioteca i el Gabinet Numismàtic del Museu Nacional d'Art de Catalunya. En definitiva, un pas més en el coneixement d'un edifici, d'un organisme i d'unes monedes estretament vinculades a la història de Barcelona en un període decisiu de creixement.