Silenciades

Pous i Vilalta, Tona

«... I se n’ha anat, i jo he agafat la ploma com si hagués de seguir la seva obra (...) Vull donar vida amb signes als pensaments, trossos d’existència que ballen a les nits (...) De sobte vull que tornin (...) I ja han fugit i no els puc tornar a pintar (... ) Per això he d’escriure, per agafar-los ben fort, que no s’escapin mai més...»