Sinó

Luzón, Rubén

Així que no voldria deixar-me empresonarper cap signe, sinó esdevenir trajecte, inversió subtil de talls i violències, l’amor que ens posa en dansa i ens manté extraviats.
I anar temptant-me, clínic, en els udols que escric, a fi d’alliberar-me de cadena i brutícia i descobrir la trama de fils que entreteixeixen les meues impotències per, tot seguit, desfer-la, arrancar-la implacable, destruir, destruir tanta complicitat, aquells silencis densos que he circumdat tan bé, els ermots improbables que em va caldre intentar amb tremp fracassadíssim... Desfaig, i en faig pregària, de l’acte de desfer per tot seguit refer, i no en trobe el final. I en cada encarnament prefigure una mort