Somnis i temptacions

l'escultura a Catalunya en temps del Modernisme

Fundació Privada de les Arts i els Artistes
Bejarano Veiga, Juan Carlos (ed.)

Sens dubte, avui dia el Modernisme representa un dels moments culminants que ha viscut Catalunya en la seva cultura al llarg de la seva història, actualment apreciat arreu del món. Si l'arquitectura i la pintura han materialitzat aquest reconeixement en nombroses publicacions i exposicions, no ha passat el mateix amb l’escultura. Sense qüestionar la seva innegable importància i presència dins del fenomen modernista, més enllà de mostres dedicades a algunes de les seves figures més emblemàtiques, com els artistes Miquel Blay, Enric Clarasó, Carles Mani, Emili Fontbona i, sobretot, Josep Llimona —de qui el MEAM va realitzar la darrera gran antològica el 2014—, fins avui encara no s’havia fet una gran exposició que pretengués oferir una visió global d’aquesta manifestació plàstica. És per això que el MEAM s’enorgulleix de fer-ho per primera vegada i de presentar l’estatuària catalana de finals del segle XIX i principis del XX des d’una òptica diferent.
En aquest sentit, i seguint la línia d’exhibicions que el nostre museu ha anat dedicant a l’escultura des de la seva inauguració el 2011, volem apropar al visitant la gran col·lecció que posseeix d’aquest període —probablement la més important en mans privades, juntament amb la del MNAC—, enriquida amb diverses obres procedents d’altres col·leccions, algunes inèdites i mai mostrades al públic fins ara.