Sonets de tardor

Sunyer i Aimeric, Salvador

Sunyer aporta reflexions personals, viatges a través del seu món i de la seva gent, acostaments a la natura i a l’espiritualitat, desitjos, memòries, patriotisme, batec social. Ho fa sense grandiloqüència, amb el seu habitual llenguatge entenedor i popular, amb delit per la llengua, amb un respecte quasi religiós, amb ritmes i músiques que evoquen, a estones, March i Foix i Verdaguer, i que sempre se’ns presenten amb la cordialitat d’una veu amiga, hereva d’una saviesa antiga i relacionada amb la terra. Són versos que descriuen un camí d’aprenentatge amb el coratge del poeta que ens ensenya la “joie de vivre”. Allò que Maragall descrivia com “el veritable llenguatge de l’home”