Tinta a foc i neu

Khadeir, Rebeca

Tinta a foc i neu son versos nus i genuïns, poesia intimista i diàfana, sensualitat i bellesa innata que va esbossant sota el paper el seu procés de descobriment i coneixement del propi ésser. Art convertit en filosofia de vida fent servir l’escriptura com a ferramenta per poder canalitzar, acceptar i superar sense caure a l’estatus quo.
Busca aproximar(-se) a l’ataràxia mitjançant el qüestionament i dubtes que sorgeixen d’aquest període de transició, aconseguint l’anhelat estat de tranquil·litat, ja que, totes i tots, busquem trobar l’equilibri entre la llum i l’ombra, entre el foc i la neu per poder sentir-nos lliures, omplir-nos i absorbir l’eudaimonia.
Aquest poemari ens endinsa per les més tendres i nues tiges d’una petita flor que va creixent, entre el més satisfactori i dolent dels desitjos.