Tirant lo Blanc

Martorell, Joanot
Piquer, Adolf (ed.)

Antigament, l’ordre militar era tingut en tanta reverència, que no era guardonat amb l’honor de cavalleria més que el més fort, el més animós, el més prudent i el més expert en l’exercici de les armes. La fortalesa corporal i el coratge s’han d’exercitar amb saviesa, perquè, així com algunes vegades uns pocs han obtingut victòria sobre molts a causa de la prudència i les bones arts dels batalladors, en altres ocasions la saviesa i l’astúcia dels cavallers han sigut suficients per a véncer la força dels enemics. I per aquesta raó els antics ordenaven justes i tornejos i educaven els infants en l’exercici militar, perquè en les batalles foren forts animosos i perquè no sentiren terror davant la visió dels enemics. La dignitat militar ha de ser premiada, perquè sense ella els regnes i les ciutats no podrien romandre en pau, segons diu el gloriós Sant Lluc en el seu evangeli. Mereixedor és, doncs, el virtuós i valent cavaller, d’honor i de glòria, i la seua fama no ha de ser oblidada amb el pas dels dies. I com entre els altres insignes cavallers de gloriosa memòria sobreïx el valentíssim Tirant lo Blanc, del qual fa especial commemoració el present llibre, és necessari fer un singular i present esment individual, a causa del seu honor i de les seues grandíssimes virtuts i cavalleries, que es reciten en les següents històries.