Tribunes de Barcelona

Alimbau Marquès, Salvador

Les nobles tribunes, conegudes en el seu aspecte més domèstic com a galeries, a més de font de llum i escalfor, d'enllaç entre la privacitat domèstica i la vida al carrer, han estat istòricament un espai de recolliment i d'encontre familiar. Un nen amb una joguina, mentre l'avi llegia el diari amb les ulleres caigudes. La mare pegant la roba i, habitualment, un silenci trencat per un canari o per la sintonia d'un programa radiofònic. Un món que ara es renova amb l'arquitectura contemporània, però que conserva un aire nostàlgic. Com cantava Joan Manuel Serrat en la cançó Temps era temps: Temps d'estraperlo i tramvies, farinetes per sopar i comuna i galliner a la galeria