Ulls de cugula

Suau Castro, Jaume

XXIIè Premi de Poesia Maria Mercè Marçal

"Pel que es veu, hi ha una tradició popular antiga que diu que quan les embarassades parien una nena, el patriarca familiar responia a la pregunta “Què ha sigut?” tot dient: “ha estat cugula”. Cugula, doncs, era una paraula connotada de menyspreu i mal auguri. Si el blat és fèrtil, la cugula és borda. A diferència dels nois, les dones no servien pel treball al camp. Afortunadament, el poeta fa ús d’aquell mal averany per revertir-ne el sentit. No endebades el seu llibre està dedicat a la seva filla Lupe. La seva no és una cugula circumscrita a la dita popular. És identitat traspuada en els ulls i alhora reconeixement del gènere." (De l'epíleg d'Àngels Marzo)