Un passeig per la moda de Barcelona

modistes, sastres, botiguers... del mirinyac als anys vint

Albertí, Elisenda

Saps a quin any es posa de moda el mirinyac? A on s’anaven a lluir els nous vestits? A quin carrer hi havia les millors botigues? Quins eren els millors sastres i quines les modistes més famoses? Per descobrir-ho us convidem a fer un recorregut per la història de la ciutat, un passeig amable i tranquil per la moda barcelonina i comprovar com anaven vestits els nostres antecessors. Volem fer un viatge en el temps per comprovar com era Barcelona, com vivia, com es movia, què celebrava i com es vestia. Farem un tomb pels carrers comercial i les botigues de roba, on els barcelonins i barcelonines anaven a la recerca de teixits vestits. Visitarem sastres, modistes i establiments centenaris: la camiseria Xancó, la camiseria Bel, Santa Eulàlia, El Indio, Gonzalo Comella, la camiseria Bonet, la cotilleria Serra i la camiseria Flotats. Us proposem que fem junts Un passeig per la moda de Barcelona. Sovint es considera la moda com una cosa frívola, que només serveix per satisfer la pròpia vanitat i per dividir, d’acord amb l’estil de vestir, les diverses classes socials. La moda, però, es molt més que això. Quan parlem de moda també ens referim als corrents, els idearis, el progrés i les acti- tuds socials. Per tant, podríem definir la moda com un conjunt d’elements que la gent de cada època pren com a model, com a mitjà d’expressió de la seva realitat i també, per què no, de les seves aspiracions. Barcelona no n’és una excepció, al contrari. Tot i jugar un paper condicionat per les circumstàncies, la ciutat sempre ha estat capaç d’adaptar-se, de crear i d’innovar. Us convidem a fer un recorregut per la història de la ciutat a través de la indumentària de la seva ciutadania, un passeig per la moda barcelonina en un període de temps crucial, que abraça des de l’exagerat i artificial mirinyac fins a la naturali- tat dels feliços anys vint. Les dates no són triades a l’atzar, perquè a partir de mitjan segle XVIII es produí un canvi fona- mental de tendències —polítiques i socials, però també estèti- ques— que culminaren amb l’esclat emocional que seguí a la Primera Guerra Mundial. Veurem aparèixer i desaparèixer peces de vestir sorpre- nents i propostes extravagants, des de l’extinció de la indu- mentària tradicional fins a la consolidació del vestit modern. En aquest camí, els homes passaran de la levita i les calces curtes a l’americana i el pantaló llarg, però el viatge més apassionant serà l’efectuat per les dones, des dels volums desme- surats a la llibertat de moviments, tot passant per la sensuali- tat modernista. Cap evolució és comparable a l’experimentada per la moda íntima femenina, que arribà a condicionar la vida quotidiana fins a límits inimaginables. Els pas de la deforma- dora cotilla a la còmoda roba interior és molt més que una qüestió de moda, és una conquesta social de primer ordre. La proposta d’aquest llibre té un caràcter lúdic. Es tracta, com el títol suggereix, d’un passeig amable i tranquil, de sor- tir al carrer i comprovar com anaven vestits els nostres ante- cessors, de mirar el passat per comprendre el present. Volem fer un viatge en el temps per comprovar com era Barcelona, com vivia, com es movia, què celebrava i com vestia la seva gent, d’acord amb les seves possibilitats econòmiques i els seus condicionants personals. Es tracta, en definitiva, d’una crònica que prova de reflectir les imatges d’una ciutat a través de la indumentària. Un passeig per la moda de Barcelona ens mostra la ciutat com a testimoni, com a escenari de fets, històries i anècdotes que tenen molt a veure amb nosaltres mateixos. Farem un tomb pels carrers comercials i les botigues de roba, on els bar- celonins i les barcelonines anaven a la recerca de teixits, ves- tits i complements. Visitarem modistes i sastres, coneixerem l’emplaçament dels seus tallers i sabrem com vivien i treballa- ven. Finalment, repassarem la trajectòria de vuit establiments centenaris que encara existeixen o han desaparegut en temps recents, víctimes de la manca de relleu generacional o de l’es- peculació immobiliària.