Una noia i un soldat

Pàmies, Teresa
Bacardí, Montserrat (ed.)

Una noia i un soldat és la primera novel·la que Teresa Pàmies va acabar a Barcelona, el 1972, quan acabava de tornar d'un exili que s'havia allargat més de trenta anys. Va topar de ple amb la censura franquista, que va prohibir-ne taxativament la publicació. Protagonitzada per una «noia» marxista (amb molts punts en comú amb l'autora) i un «soldat» republicà, aborda sense concessions l'experiència de la guerra des de dues perspectives diferents i per mitjà de dues veus contrastades, enmig d'una trama amorosa intrigant i corprenedora. Fins ara inèdita, aquesta «novel·la de la guerra civil» —com podem llegir en el subtítol de l'obra— surt a llum cinquanta anys després que la censura l'hagués interceptada.