El ruiseñor y la alondra

Un recorregut per la tradició lírica anglosaxona tan amè com enriquidor, amb profusió de textos bilingües. Des de fa diverses dècades la presència de la poesia anglesa a la vida cultural espanyola ha superat el desconeixement que secularment, amb notables excepcions, flotava en el nostre àmbit literari i els nostres escriptors, entre els quals, passada ja la fecunda influència renaixentista italiana, imposava els seus lleis la canònica tradició literària francesa. Però d'un temps ençà, des de fa una mica més de mig segle, tant als mitjans editorials com als hàbits lectors, no només la narrativa, el teatre i l'assaig anglosaxons, sinó també la poesia, han gaudit d'una gran projecció sobre la vida intel·lectual espanyola. Fins al punt que noms com, no només els més divulgats de Poe i Whitman, sinó més minoritaris i elitistes com els de Blake, Keats o Emily Dickinson, i fins i tot els de Pound, T.S. Eliot, o Auden, han deixat una viva empremta a la nostra més recent poesia, florint també una notable sèrie de traduccions de poetes anglesos i angloamericans.