Futurofobia

Els nascuts a partir dels vuitanta vam créixer en una bombolla d'optimisme que un dia va esclatar. Des de llavors, hem viscut amb la paraula crisi cosida als nostres destins i hem vist com totes les idees que teníem sobre el futur s'han esfumat. La futurfòbia és la nostra reacció a la sensació decebedora que a la cantonada aguaita l'hivern, com a la lletania de Joc de Trons. Caminem en precari equilibri per un filferro que connecta dues formes extremes d'enfrontar-se a aquesta vida incerta: refugiar-nos en la nostàlgia d'una època en què vèiem pel·lícules a VHS o abraçar l'apocalipsi mentre compartim mems. Nostàlgics i apocalíptics ens hem donat per vençuts aconseguint que el pessimisme es converteixi en el principal senyal d'aquesta generació. Aquest llibre és, alhora, una anàlisi de com hem arribat fins aquí i una invitació a canviar el rumb, perquè el futur sí que és a les nostres mans i podem reescriure la nostra història.