La banalidad del bien

L'imperatiu d'autorealització converteix cada ciutadà en publicista de si mateix. Les bones accions es fan per exhibicionisme i cops d'efecte. No hi ha més aviat que un atropell de béns al pes, utilitzats per afalagar la bona consciència dels consumidors. La banalitat del bé posa èmfasi en la paraula i trivialitza lacció. El coratge cedeix el seu lloc a la mol·licie i l'amor propi a l'automenyspreu. Els valors mercurials del capitalisme anímic -disrupció, volatilitat, incertesa- obliguen a surar amb el corrent, impedint arrelar. A la cultura de l'agitació -concepte desenvolupat brillantment per Jorge Freire-, el ciutadà participatiu, sotmès a estats d'excepció successius, es converteix en la seva pròpia caricatura. Serà que quan el bé no se substància a la vida bona no queda altra cosa que el bonisme? Una proposta sobre la necessitat i la vigència de pensar-nos, un discurs brillant enriquit per una profunda saviesa i una reflexió sobre les accions i els actors del nostre temps. Això, entre altres coses, és aquest assaig de Jorge Freire, i es consagra amb ell com un dels pensadors més esmolats i originals d'aquest país.