La desconcertante ambigüedad de la mentira

La mentida és universal, es menteix en qualsevol mena de relació, personal o pública. Se la reprova, però alhora se'n reconeix la necessitat. Es nega que tinguem dret a enganyar i s'afirma amb la mateixa convicció que cal. La desconcertant ambigüitat de la mentida s'interroga per la funció que compleixen les diferents maneres de mentir en les relacions socials. Mentir-se a un mateix és possible i, si ho és, és igual que mentir-ne un altre?, per adonar de la mentida cal posar entre parèntesis el debat moral inacabable que la condemna o la justifica?, la mentida és suficient per entendre el món que creen els grans impostors i farsants?, quina herència perviu subreptíciament del totalitarisme, que va modificar radicalment la relació entre veracitat i mentida?, la transparència en democràcia no pot arribar a ser una nova forma de falsificació de la realitat?, la contraposició entre dir la veritat i mentir encara permet comprendre el paper actual de la mentida en política o s'està produint un desplaçament de la veritat, que en fa una cosa subalterna i pragmàtica? A La desconcertant ambigüitat de la mentida s'aborden aquestes i altres reflexions de manera precisa, des de punts de vista sociològics, filosòfics i literaris.