Tres ejercicios en la explanada

Pablo Rosal es troba en un selecte grup de dramaturgs contemporanis dins de l'escena espanyola. La seva obra ha aconseguit un gran mereixement de la crítica per la seva versatilitat que apunta al teatre de l'absurd de Samuel Beckett, així com pel seu discurs irreverent i poètic. Això queda demostrat en aquestes tres obres, carregades de comicitat, però també una recerca per l'experimentació formal, per la ruptura amb velles tradicions. La temàtica que aborden aquestes obres és la incomunicació, la manca del que ens fa més humans. Aquests personatges, mitjançant un monòleg (El professor no ha vingut), d'una conversa carregada de silencis i interrupcions (Els que parlen), o d'uns diàlegs continguts i ocults (El festí dels aparts), representen els conflictes més comuns que travessa la nostra època. A través de la seva dramatúrgia, Pablo Rosal despulla l'ésser humà, mostrant-ho fràgil, desesperat, silent, intentant trobar un significat a la paraula no dita que li permeti trobar la seva veritable identitat.