Anna, els teus ulls

Cervera, Jordi

Vindrà la mort i tindrà els teus ulls, deia Cesare Pavese convertint en metàfora tràgica la ruptura sentimental amb Constance Dowling. La mort, real i inhòspita, sempre arriba i la mort va venir i tenia els ulls de l’Anna. Però els ulls de l’Anna, malgrat l’enyor que provoca la seva absència, eren alegria, lluminositat, esperança i somni i per això enyorar-la, tot i la tristor que, de manera inevitable, porta implícita, hauria de ser també un esclat de llum, la consciència real que els seus ulls, la seva mirada i el seu somriure elegant i lànguid seran sempre refugi i calma, melodia i ritme, calidesa i recer.