Contra la llengua dels valencians

una batalla per la cultura

Flor, Vicent

Per què reben la denominació de «reial» entitats que promouen el negacionisme de la unitat de la segona llengua més parlada a l’Estat? Per què el Ministeri de Cultura separa l’edició de llibres en «català» i en «valencià»? Des de Madrid i, ara també, des del govern valencià presidit per Carlos Mazón amb suport dels ultradretans de Vox, promouen la unitat cultural amb la hispanidad i alhora el trencament de l’idioma compartit amb catalans, valencians, baleàrics i més grups. Potser és una casualitat? No ho sembla. Les llengües també són banderes, símbols. A Europa occidental, i al Regne d’Espanya, els conflictes polítics es canalitzen bàsicament per mitjà de lluites culturals. Aquest llibre analitza el conflicte lingüístic valencià tenint en compte una perspectiva comparada i des de diversos vessants: la construcció del castellà com a llengua hegemònica, l’oposició a Joan Fuster i al valencianisme durant el franquisme, la retòrica legitimadora de l’Himne Regional i el desenvolupament del secessionisme idiomàtic, amb atenció especial a l’oposició de l’ús del valencià i al discurs justificador de la castellanització. L’objectiu és mostrar que els grups poderosos tracten de mantenir el català en una posició de subordinació respecte del castellà. Malgrat això, molts a casa nostra no veuen la dominació simbòlica i fins i tot en participen. Contra la llengua dels valencians. Una batalla per la cultura és un assaig escrit de manera amena i fins i tot irònica, adreçat a tota mena de lectors interessats, no només valencians.