Crepuscles

Borrell, Josep (1954- )

Crepuscles és la vivència del pas del temps al ritme del moviment del pèndol, amb un vaivé resignat, estoic, a cops nostàlgic, mentre el protagonista va sortejant els trasbalsos emocionals, les pors o els sentiments de culpa. Un deixar-se anar per les edats de la vida, com una mena de flâneur que vaga i bada entre paisatges que li activen la memòria, alhora que es va reconciliant amb el que s’esvaeix i mor. I és en aquest passeig, que la paraula esdevé eco i mirall de la inèrcia del món i els seus efluvis.
L’edat de les persones es manifesta en la manera i el ritme de caminar. En la certesa o ignorància de saber on vas i d’on vens. I en la direcció i la intensitat de la mirada. Hi ha uns dies per nàixer i uns dies per morir, tu mateix i els altres. I tota cosa. Com el crepuscle de l’alba i el del vespre. Com diu Marc Aureli, les pèrdues, però, no són res més que una transformació. Perquè en queda la memòria impresa en els paisatges. Perquè el record sol ser un acte de reconciliació amb el dolor, la pena de les pèrdues, la revifalla de la joia o una exultació de l’amor..