Rondalla de rondalles

Galiana, Lluís
Casanova, Emili (ed.)

La Rondalla de rondalles és una obra amena, entretinguda, didàctica, en què la llengua emprada, en concret la fraseologia tradicional, plena de comparances i metàfores, amb moltes referències literàries anteriors i de cultura popular, n’és la protagonista principal. Però també, és una novel·la curta preromàntica, com la qualifica Vicent Escrivà, que supera i transforma els models que imita de Quevedo i de Torres, per l’argument viu, per la caracterització dels personatges, per l’estructuració dels modismes dins l’obra, que es presenten ben cohesionats en servici de la narració, perquè fa més versemblants els episodios contats; que segueix el model barroc però amb un sentit nou, com afirma Rossich. Combina estil directe amb diàlegs i indirecte, amb descripcions, amb una organització temporal moderna, amb diversitat de llocs on ocorren els fets, i amb personatges ben caracteritzats, xics i xiques, al voltant de la tia Bajuana i d’Eufrasieta, que diverteix, ensenya i preserva millorant-la la manera de narrar del segle XVIII.
El dominic Luís Galiana (Ontinyent 1740-1771) estava destinat a ser un dels millors erudits del segle xviii com a deixeble de Gregori Mayans i Josep Teixidor. També a ser, com a deixeble de Carles Ros, el gran impulsor del valencià, com a autor literari, com a estudiós de la tradició lingüística i com a predicador de les bondats del valencià.
La seua mort prematura ho va impedir, però només per la Rondalla de rondalles (1768) i la carta a Carles Ros d’història literària valenciana que encapçalà el Diccionario valenciano-castellano de 1764 es mereix un lloc en la nostra història, i sobretot que la seua obra es llija i s’estudie en Batxillerat pels seus valors lingüístics, costumistes i literaris.