L'última vegada que et dic adeu

Farré, Natza

Amb lucidesa, però també amb ironia, tendresa i elegància, Natza Farré dissecciona les seves vivències com a germana petita d’un drogo­addicte. Ho fa en primera persona, en un relat honest i valent que no esquiva ni ensucra la in­comoditat. Com tantes altres famílies que ho van patir, la seva era una família de classe mit­jana als vuitanta que es va trobar per primera vegada amb l’heroïna i totes les seves conseqüències. A partir dels records i de la correspon­dència familiar dibuixa una època i fa, alhora, un retrat molt personal d’una vida plena d’espe­rances petites, victòries efímeres i recaigudes. Amb una precisió brutal narra el silenci com a pacte col·lectiu i el pes de la culpa com a presó emocional.